Hi ha un moment del dia en què el temps deixa d’importar. No és el matí, quan encara pensem en tot el que podem fer, ni la nit, quan el dia comença a arribar al final. És aquella franja de la tarda en què el sol baixa a poc a poc, el ritme canvia i, gairebé sense adonar-te’n, fa una bona estona que no mires el mòbil ni et preguntes quina hora és. Una conversa s’allarga, l’últim bany mai acaba sent realment l’últim i ningú sembla tenir gaire pressa per marxar. Quan va ser l’última vegada que una tarda et va semblar així de llarga, així de teva?
EL TEMPS QUE S’ALLARGA QUAN NO HI HA PRESSA
Durant bona part de l’any vivim pendents del rellotge. Hi ha hores per llevar-se, treballar, menjar, recollir els nens, entrenar, arribar a algun lloc o acabar allò que encara tenim pendent. Per això, una de les sensacions més agradables de les vacances apareix quan deixem de pensar constantment en el que ve després. No passa de cop. A poc a poc, el cos entén que no hi ha cap hora a la qual arribar i que quedar-se una estona més allà on som també pot ser un pla.
Les tardes tenen molt d’això. Pots continuar a la gandula perquè encara ve de gust, demanar alguna cosa per beure i allargar la conversa o decidir acostar-te al mar simplement perquè és allà. No importa gaire si són les cinc, les sis o una mica més tard. La desconnexió arriba així, gairebé sense avisar, quan el rellotge deixa d’organitzar el dia i comencem a decidir segons el que ens ve de gust en cada moment.
ENTRE LA PISCINA I EL MAR
Hi ha tardes que comencen al costat de la piscina i ningú sap exactament on acabaran. Els nens encara tenen energia per a un altre bany, per inventar un joc nou, gaudir de les activitats o retrobar-se amb els amics que han fet durant les vacances. Mentrestant, els adults poden participar, conversar, descansar o simplement quedar-se mirant com passa la tarda.
A l’Hotel Tahití Playa hi ha una cosa que fa que aquests canvis de pla siguin especialment senzills: el Mediterrani és a uns passos. Pots passar de la piscina a la platja sense agafar el cotxe, sense preparar res i sense convertir-ho en una excursió. Només cal aixecar-se i acostar-se fins a la vora. Potser per banyar-se, caminar una estona per la sorra o simplement canviar de paisatge durant una estona abans de tornar. Tenir el mar tan a prop permet que formi part de les vacances d’una manera natural, sense necessitat d’organitzar-se al seu voltant.
QUAN LA LLUM COMENÇA A CANVIAR
A mesura que avança la tarda, el paisatge també canvia. El sol perd intensitat, la temperatura es torna més agradable i el Mediterrani adquireix altres tonalitats. És un d’aquells moments en què ve de gust quedar-se una mica més a fora, passejar vora el mar o simplement seure a mirar com el dia es va transformant.
Santa Susanna també canvia de ritme a aquestes hores. Passejar sense una destinació concreta, aturar-se un moment davant de l’aigua o continuar caminant perquè ningú té ganes de tornar encara són plans que sorgeixen sense haver-los previst. No cal que passi res extraordinari. Precisament aquí hi ha part del seu encant: durant uns dies ens podem permetre fer una cosa que en la rutina no sempre resulta tan fàcil, estar en un lloc sense pensar constantment en quin serà el següent.
AQUELLES ESCENES QUE ACABEM RECORDANT
Quan pensem en unes vacances abans de viure-les, solem imaginar els grans moments. Tanmateix, amb el pas del temps, la memòria acostuma a quedar-se amb coses molt més petites. Aquell bany que havia de durar deu minuts i va acabar allargant-se una hora. El gelat que es va desfer abans de poder acabar-lo. Una conversa inesperada mentre els nens jugaven o una tarda en què ningú sabia exactament quina hora era.
Són escenes aparentment insignificants, però acaben formant part de la història de cada viatge. No eren en cap llista ni calia reservar-les amb antelació. Simplement van passar perquè hi havia temps perquè passessin. I potser per això es recorden d’una manera diferent: perquè no intentàvem convertir-les en un moment especial mentre les estàvem vivint.
UNA TARDA PER A CADASCÚ
Quan es viatja en família, no tothom vol fer el mateix al mateix moment. Els nens poden voler continuar jugant quan els adults ja comencen a pensar a descansar. Algú vol un altre bany, un altre prefereix seure tranquil·lament i potser encara hi ha qui té ganes de participar en alguna activitat. Les vacances també consisteixen a trobar aquest equilibri sense que cada decisió s’hagi de convertir en un pla per a tothom.
Les tardes permeten especialment aquesta llibertat. Hi ha espai per compartir moments i també perquè cadascú gaudeixi a la seva manera. Després, tots es tornen a trobar, expliquen què han fet i el dia continua. No cal estar junts cada minut per sentir que s’estan compartint les vacances. De vegades, saber que cadascú està gaudint d’aquest temps com vol fa que el moment en família sigui encara millor.
I, DE SOBTE, S’HA FET DE NIT
Potser aquesta és la millor part d’aquelles tardes que semblen no acabar-se mai. En algun moment mires al teu voltant i la llum ja ha canviat completament. Els nens comencen a tenir gana, algú proposa pujar a preparar-se per sopar i llavors t’adones de quant de temps ha passat.
No ha calgut omplir la tarda de plans per sentir que ha valgut la pena. Hi ha hagut piscina, potser platja, alguna activitat, converses, rialles, silencis i aquell plaer tan senzill de no tenir cap pressa. Demà hi haurà temps per pensar què fer després. Ara encara queda la nit.
I quan les vacances aconsegueixen que una tarda qualsevol acabi convertint-se en un d’aquells moments que recordes quan tornes a casa, probablement és perquè alguna cosa ha funcionat.
Reserva ara la teva pròxima escapada davant del mar a l’Hotel Tahití Playa i torna a gaudir d’aquelles tardes en què l’únic que importa és no tenir pressa.
